Agenda

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

 Acceptar-te tal com ets no sempre es una feina fàcil i això és el que li passa a la Berta. A MENUDA segur que hi podem trobar algun record de la nostra vida: qui no ha somiat amb ser diferent de com és? Qui no voldria en algun moment escapar de la seva realitat endut per un cop de vent ?. De tot això parla aquest espectacle, de tot això i de què tenir a prop algú que t’estimi, eix fonamental per ajudar-te a viure. Està farta de què li diguin “Menuda”, de sentir dir què és tan petita com un cigró, de no poder arribar ni al prestatge on està el pot dels caramels, ni a la taula, de no poder veure mai les parades del mercat quan acompanya l’avi a comprar. L’avi Emili sempre li diu que cadascú és com és, però que malgrat això, tothom pot acomplir els seus somnis si s’esforça per aconseguir-ho. I com que somiar no costa res, qualsevol pot imaginar-se ser el que vulgui, encara que cal recordar que una cosa es la fantasia i una altra la realitat. La Berta només té un somni: un dia despertar-se i ser gran. Però això ja sap que és impossible. Un dia un cop de vent li farà emprendre un camí que la durà a fer un llarg viatge. En tornar, després de conèixer personatges ben curiosos i viure aventures fantàstiques, la Berta s’haurà fet més gran i, fins i tot, una mica més alta.  

  En l’any del centenari de Joana Raspall i a partir d’una petició del Festival de Titelles de Gavà, L’ESTENEDOR TEATRE vol acostar l’obra d’aquesta autora al públic. AMUNT I AVALL, amb JOANA RASPALL, és una passejada entre els seus poemes, topant-nos amb personatges i escenaris més imaginats que reals. Entendrem com és que la bruixa no pot veure els ratolins ni en pintura,  ens toparem amb una sirena perversa, o intentarem veure on van les hores que perdem, tot axó passejant pels carrers i les placetes d’un barri on velletes amables donen menjar als coloms, i on la mainada aprenen a estimar camí de l’escola, ens toparem amb un caçador desafortunat, que potser  coneixerà una fada de bo de bo, d’aquelles que ja no en queden, triangles, quadrats i altres figures geomètriques ens dibuixaran els escenaris d’aquesta passejada entre bombolles de sabó i núvols amb nassos de pallasso. Els personatges d’aquests poemes i petites narracions seran uns titelles fets amb fustes i ferros vells, bocins de ceràmica, retalls de roba i altres andròmines que faré actuar sobre una taula, mentre el sons de la guitarra faran  de coixí a la narració, tot creant un conjunt harmònic que aproparà la obra de la centenària autora a un públic que potser no la coneix, i que estic segur descobriran una creadora força més jove del que la seva edat faria creure.