Agenda

Un recital teatralitzat utilitzant per això objectes i titelles, de diferents autores i autors, tant de Catalunya com  d’altres indrets de l’estat espanyol, i d’altres països : Maria Mercè Marçal, Salvat Papasseit, García Lorca, Olga Xirinacs, Quevedo, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Miquel Desclot, Miguel Hernández, Mahmud Darwish, Joan Brossa, Gloria Fuertes. etc., etc. L’espectacle  contarà amb una banda sonora feta també amb retalls de diferents músiques, d’orígens i estils força diferents: folklòriques, roc, clàssica, new age, melòdica, jazz, etc. La posada en escena de POETADA GRATINADA serà la elaboració d’un sopar, per tant l’escenari serà la cuina de la casa de l’actor, qui ha mesura que va elaborant els plats anirà descobrint els diferents poemes que formaran l’espectacle entrellaçant-los amb la recepta que està preparant, els atuells que fa servir, els aliments que cuina, o les sensacions que espera sentir a l’hora de menjar-ho. Al  final els convidats no apareixeran però el sopar ja estarà fet, i caldrà guardar-lo, tot esperant que sorgeixi una nova ocasió. Públic: De 6 a 12 anys Durada: 50 minuts Muntatge: 1,5 hores Espai: Per representar-se en biblioteques, aules, o escenaris íntims Idea i tria dels poemes: David Laín Construcció de l’escenografia i objectes: Marga Carbonell i David Laín Interpretació: David Laín Selecció i enregistrament de músiques: Ignasi Miranda Producció: L’ESTENEDOR Teatre

Un recital teatralitzat utilitzant per això objectes i titelles, de diferents autores i autors, tant de Catalunya com  d’altres indrets de l’estat espanyol, i d’altres països : Maria Mercè Marçal, Salvat Papasseit, García Lorca, Olga Xirinacs, Quevedo, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Miquel Desclot, Miguel Hernández, Mahmud Darwish, Joan Brossa, Gloria Fuertes. etc., etc. L’espectacle  contarà amb una banda sonora feta també amb retalls de diferents músiques, d’orígens i estils força diferents: folklòriques, roc, clàssica, new age, melòdica, jazz, etc. La posada en escena de POETADA GRATINADA serà la elaboració d’un sopar, per tant l’escenari serà la cuina de la casa de l’actor, qui ha mesura que va elaborant els plats anirà descobrint els diferents poemes que formaran l’espectacle entrellaçant-los amb la recepta que està preparant, els atuells que fa servir, els aliments que cuina, o les sensacions que espera sentir a l’hora de menjar-ho. Al  final els convidats no apareixeran però el sopar ja estarà fet, i caldrà guardar-lo, tot esperant que sorgeixi una nova ocasió. Públic: De 6 a 12 anys Durada: 50 minuts Muntatge: 1,5 hores Espai: Per representar-se en biblioteques, aules, o escenaris íntims. Idea i tria dels poemes: David Laín Construcció de l’escenografia i objectes: Marga Carbonell i David Laín Interpretació: David Laín Selecció i enregistrament de músiques: Ignasi Miranda Producció: L’ESTENEDOR Teatre

 L’espectacle més antic de l’Estenedor encara en viu. Historietes curtes i senzilles a l’abast de tots els públics. Un espectacle tot terreny que tant és pot representar en un petit escenari com al carrer. “Contarelles” és un espectacle fet amb petites històries i diferents tècniques titellaires. Un seguit d’Històries curtes per a tots els públics i per qualsevol escenari… Les històries són: ECO: Aquesta faula clàssica s’explica amb una combinació de titelles de tija i ombres xineses (solsament es pot representar en sales que es puguin enfosquir totalment) JOAN BOLA: Tres historietes protagonitzades per un simpàtic i senzill titella fet amb un guant i una bola de suro. L’ESPASA DE PLATA: Com recuperar l’espasa del rei? Això és el que es pregunta el seu fill. (És la història que substitueix a ECO, si l’espectacle és a l’aire lliure). LA LLUNA ROJA: Els típics titelles de guant protagonitzaran aquesta història, en la que un ratolí famolenc, confon la lluna amb un formatge de bola. ELS TRES GANDULS: Un petit conte mallorquí manipulat a la vista del públic. A la mort del Sr. Josep Mª, l’herència serà pel seu fill més gandul, però de ben poc l’hi servirà.

L’espectacle més antic de l’Estenedor encara en viu. Historietes curtes i senzilles a l’abast de tots els públics. Un espectacle tot terreny que tant és pot representar en un petit escenari com al carrer. “Contarelles” és un espectacle fet amb petites històries i diferents tècniques titellaires. Un seguit d’Històries curtes per a tots els públics i per qualsevol escenari… Les històries són: ECO: Aquesta faula clàssica s’explica amb una combinació de titelles de tija i ombres xineses (solsament es pot representar en sales que es puguin enfosquir totalment) JOAN BOLA: Tres historietes protagonitzades per un simpàtic i senzill titella fet amb un guant i una bola de suro. L’ESPASA DE PLATA: Com recuperar l’espasa del rei? Això és el que es pregunta el seu fill. (És la història que substitueix a ECO, si l’espectacle és a l’aire lliure). LA LLUNA ROJA: Els típics titelles de guant protagonitzaran aquesta història, en la que un ratolí famolenc, confon la lluna amb un formatge de bola. ELS TRES GANDULS: Un petit conte mallorquí manipulat a la vista del públic. A la mort del Sr. Josep Mª, l’herència serà pel seu fill més gandul, però de ben poc l’hi servirà.

En aquesta ocasió, i sense deixar els titelles, la paraula pren més protagonisme, tant que al final amb l’ajut del públic crearem una història nova i irrepetible. Per acompanyar els titelles i les paraules una guitarra tocada en directe serà el millor.

Dues mans faran tots els papers de l’auca, en un espectacle divertit i un xic irònic, adreçat al públic més gran. Dues mans poden ser molts personatges, es poden convertir en un toro, una monja, un monstre, o mil coses més. MANS, és un seguit de petites històries protagonitzades per dues mans amb l’ajut d’una sèrie de boles que fan de cap als diferents persontges. Espectacle per a públic adult.

Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Una vella rondalla del poble de sant Feliu de Llobregat que representem cada any a la Festa de tardor d’aquella localitat, on ja es pot considerara una tradició. Tot i que els seus protagonistes: la princesa Violant, el cavaller Guillem, la vella Mamelluda, i com no el Drac, la fan plenament adaptable a qualsevol altre indret. Amors impossibles, lluites a mort, i triomf del bé, vaja tot un clàssic. La lluita del cavaller Guillem Dolorda per salvar la princesa Violant i el poble de St. Feliu de la fúria del Drac. Fa molts i molts anys el tranquil poble de Sant Feliu del Llobregat, va viure uns fets singulars que haguessin pogut acabar en una terrible tragèdia. La bellíssima Violant de Bar va fer estada a Sant Feliu abans d’entrar a la ciutat de Barcelona per maridar-se amb el rei Joan Ier.; la seva bellesa era tal que va enamorar bojament al senyor d’Olordre. La dama Mamelluda, una pobre dona que maldava per aconseguir quatre bolets al bosc, es va topar amb un terrible drac, i abans de servir-li de sopar li va dir que al poble hi havia una donzella molt més tendre que no pas ella, la princesa Violant. El drac marxà cap a Sant Feliu, i en arribar-hi es va topar amb el cavaller d’Olordre, qui el retà a una lluita a vida o mort: De bon començament el cavaller semblava no tenir-les totes, però en sortir la princesa al balcó per veure la baralla, el drac es va quedar encantat i el cavaller aprofità el descuit per deixar-lo ben mort. A la fi tot va acabar bé i amb ballaruca, i naturalment la dolça Violant i el poble de Sant Feliu no van patir cap mal.

Un recital teatralitzat utilitzant per això objectes i titelles, de diferents autores i autors, tant de Catalunya com  d’altres indrets de l’estat espanyol, i d’altres països : Maria Mercè Marçal, Salvat Papasseit, García Lorca, Olga Xirinacs, Quevedo, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Miquel Desclot, Miguel Hernández, Mahmud Darwish, Joan Brossa, Gloria Fuertes. etc., etc. L’espectacle  contarà amb una banda sonora feta també amb retalls de diferents músiques, d’orígens i estils força diferents: folklòriques, roc, clàssica, new age, melòdica, jazz, etc. La posada en escena de POETADA GRATINADA serà la elaboració d’un sopar, per tant l’escenari serà la cuina de la casa de l’actor, qui ha mesura que va elaborant els plats anirà descobrint els diferents poemes que formaran l’espectacle entrellaçant-los amb la recepta que està preparant, els atuells que fa servir, els aliments que cuina, o les sensacions que espera sentir a l’hora de menjar-ho. Al  final els convidats no apareixeran però el sopar ja estarà fet, i caldrà guardar-lo, tot esperant que sorgeixi una nova ocasió.   Públic: De 6 a 12 anys . Durada: 50 minuts. Muntatge: 1,5 hores. Espai: Per representar-se en biblioteques, aules, o escenaris íntims. Idea i tria dels poemes: David Laín Construcció de l’escenografia i objectes: Marga Carbonell i David Laín Interpretació: David Laín Selecció i enregistrament de músiques: Ignasi Miranda Producció: L’ESTENEDOR Teatre

Quatre contes de quatre racons de la Mediterrània. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants ttelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

L’alegria és fonamental per a viure i l’absència de colors no propicia gaire sentir-se content. Així amb la feina de tot el poble aconseguiran tenir els colors i trobaran la felicitat. Amb aquest espectacle volem apropar al públic de tres a set anys els valors de l’esforç i la cooperació, sense deixar de ser una proposta divertida , participativa i molt a l’abast d’aquestes edats. La gent d’un poble trist i gris faran viatges per trobar els colors i l’alegria… Ens trobem en un poblet trist i gris, que no coneix cap color llevat del blanc i del negre. Els seus habitants decideixen marxar a córrer el món, amb la intenció de veure què hi ha més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides. Cadascú viatjarà d’una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. Cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou. Poc a poc pintaran el poble i els propis vestits. Tot acabarà amb la Gran Festa dels Colors. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

Volem apropar els poemes que Pere Quart (Joan Oliver) va dedicar al món de les besties i, per fer-ho, ens ajudem d’uns senzills però efectius titelles, que interpreten les diferents situacions que cada peça planteja. Tot això embolcallat pels sons que d’un saxofó, uns tubs de plàstic, un clarinet , uns espanta-sogres, i tota una colla d’altres andròmines que fa sonar l’excel·lent músic i millor amic Pep Pascual. Els titelles i la música en directe ajudaran a presentar els poemes de Pere Quart. Bestiari vol ser un cant poètic a la zoologia; una senzilla i particular visió del món animal, tal i com Joan Oliver el va veure: sobri, tendre, un xic irònic i, sobretot, humorístic. L’espectacle es compon d’onze poemes breus, cadascun dedicat a un animal i acompanyat de música original interpretada en directe. Fitxa Tècnica i Sinopsi Fitxa Didàctica

 Olga Xirinacs és una dona de vora la mar i de la mar ha tret els seus poemes. Peixos, crustacis i altres pobladors del mar seran protagonistes dels seus versos. També la gent que viu de la mar, els pescadors ; o la que en gaudeix: les nenes i els nens que juguen a la platja. Tot aquest món us el vull mostrar en un petit però sentit espectacle, molt adient per una biblioteca o una aula. Coneixerem els personatges que viuen dins, sobre i a prop del mar. Nedarem amb peixos i meduses. Ens banyarem a la platja. Intentarem pescar algún musclo i anirem a feinejar amb els pescadors. Fins hi tot, podem col.laborar a crear una història nova. Tot això en 45 minuts, en un escenari de 50×80 cm. amb focus, música del mar, i amb moltes, moltes paraules i no menys imaginació. Interpretat per David Laín de l’Estenedor Teatre, i adreçat al públic familiar a partir dels quatre anys. Per representar-se en biblioteques, aules, o sales de poc aforament.

 Aquest Mar nostre està ple d’històries i en aquest tastet us en presento quatre de ben diferents: una de Mallorca, un altra del desert del Sàhara, la tercera de Turquia i la darrera que arrenca a Venècia però ens farà anar fins a l’Índia per acabar altra cop a la ciutat italiana. I tot axó amb la col·laboració del públic. Un vell mariner amb l’ajut d’uns barrets i d’uns quants titelles ens explicarà una rondalla mallorquina, un conte del desert marroquí, una llegenda turca i, per acabar, una història a cavall entre Itàlia i la India.

Les lletres tenen el seu so, i quan és combinen entre elles formen paraules amb el seu significat. Fins i tot podríem dir que cada una té la seva personalitat. De tot això va aquest petit espectacle, especialment concebut per representar-se en biblioteques o aules. Un espectacle senzill ple dels sons , les lletres i les seves històries. Un seguit de petites històries, amb text i elements visuals, protagonitzades per les lletres. En alguns casos les pròpies lletres es converteixen en personatges, com la història de l’a minúscula i la U majúscula, on la més petita no serà la que surti més malparada. També l’anècdota de la turista, que exclama tantes OOOO davant els monuments de la ciutat que es converteixen en una O enorme i s’emporta l’estàtua que tan admira. De quina manera ho farà la ciutadania per poder-la contemplar si ha quedat penjada del campanar? En d’altres casos, les protagonistes són les paraules. Així, un alcalde excessivament modern, escolta la absurda proposta dels seus assessors i mana esborrar les lletres de la ciutat. El desastre apareixerà el dia que, tot acomplint les seves ordres, la senyoreta secretària estriparà la carta que els anuncia una desgràcia climatològica. Amb aquestes i altres històries, ens acostarem a les lletres i les paraules, tot passant una estona entretinguda. Un espectacle per a biblioteques, aules o espais reduïts